Chris Burden és un artista estatunidenc conegut per les seves performances. Ell va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de California, de 1969 - 1971. El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de California (Los Àngeles), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat —que recreava una de Jeffrey Burdenkastner. La performance utilitzava pretendidament una pistola carregada, però les autoritats no van ser capaces de provar això.
La reputació de Burden va començar a crèixer als anys 70. La seva obra més reconeguda va ser Shoot ("Tir") - Feta al 1971.
Algunes de les altres obres de Burden fetes als anys 70 van ser: Five Day Locker Piece (1971), Deadman (1972), B.C. México (1973), Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), són obres de les que es va crusificafr sobre un volkswagen, estirat sobre vidres trencats o ficant-se dins d'un sac sota d'un cotxe al mig del carrer.
dimecres, 16 de desembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
"Klàssics" - Arts Escèniques
"Klàssics" és el recital de poesía que vem anar amb l'assignatura de Literatura Catalana que ens fa la Carme.
Es un recital poétic interpretat com una obra de teatre, i citaven a alguns poetes com a Joan Maragall, i més poetes catalans i famosos.
L'obra va sobre l'Elena i un noi que es troben en el recital poétic en memòria de l'antic poeta i professor de poesia: Ferrater.
Es posen a recordar com feia Ferrater per interpretar els poetes, fins que coses que diuen o coses que fa, l'Elena es dóna compte de que es ell el Ferrater, esta allà, amb ella. Llavors, l'Elena ho entén, esta en els llims amb ell. No s'ha pogut anar per culpa de que no li agradava un poema i mai, mai l'havia llegit, fins que l'Elena s'ho diu: té que enfrentar-se a aquell poema per poder pasar al cel o al infern. No obstant, ell ho havia intentat tot menys això: ho odïa. Però, l'Elena el fa recapacitar -per sort-.
L'escenògrafia del recital i obra era molt minimalista, el que es podia apreciar era un tipus de rambla que pujaba cap a dalt, ón a dalt hi havia un ministrol a sobre, ón estaven les seves poesies. Hi havien quatre cadires posades a davant d'aquest.
Es un recital poétic interpretat com una obra de teatre, i citaven a alguns poetes com a Joan Maragall, i més poetes catalans i famosos.
L'obra va sobre l'Elena i un noi que es troben en el recital poétic en memòria de l'antic poeta i professor de poesia: Ferrater.
Es posen a recordar com feia Ferrater per interpretar els poetes, fins que coses que diuen o coses que fa, l'Elena es dóna compte de que es ell el Ferrater, esta allà, amb ella. Llavors, l'Elena ho entén, esta en els llims amb ell. No s'ha pogut anar per culpa de que no li agradava un poema i mai, mai l'havia llegit, fins que l'Elena s'ho diu: té que enfrentar-se a aquell poema per poder pasar al cel o al infern. No obstant, ell ho havia intentat tot menys això: ho odïa. Però, l'Elena el fa recapacitar -per sort-.
L'escenògrafia del recital i obra era molt minimalista, el que es podia apreciar era un tipus de rambla que pujaba cap a dalt, ón a dalt hi havia un ministrol a sobre, ón estaven les seves poesies. Hi havien quatre cadires posades a davant d'aquest.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Storyboard: "Sense tú no puc dormir" (El diari desaparegut)
Storyboard en el que s'explica pas per pas, tot el seguiment de la búsqueda i de la trobada. De com no pot dormir i com ho aconsegueix al final. Pas per pas de tot el que vereu en les fotos finals. Tot el que acabareu veient, el que acabareu entenent.
Si no les veieu bé, -crec que- donant-li un clic sobre cada imatge podreu observar-la al seu tamany original. Ón podreu aclarar idees, veure ben clar totes les notificacions.
Pd. Està ordenat cronólogicament, ja de principi a fi.
"Sense tú no puc dormir" (El diari desaparegut)
Presentació del que és:
El diari desaparegut, que m'agradaria posar-li de títol "Sense tú no puc dormir". Té com a misteri, no saber ón és aquest diari o llibreta tan misteriosa, amb la qual, la noia de la que parlem no pot dormir, ni pot pensar-hi en una altre cosa que no sigui el seu diari -o llibreta-.
L'historia -es podria dir que- comença amb aquesta noia en el seu llit, un llit gran, ón es podria dormir molt i molt bé,pero ella no pot. No pot. Li falta algúna cosa. Li falla algú en aquest moment. Comença a amoïnar-se sense poder dormir, pensant en que li falta per poder estar més comódament. Hi pensa molt, fins que arriba a una conclusió: Li falta la llibreta!
No sap ón esta, així que comença a buscar-la per tota la habitació sense cap sort. Esgotada per la búsqueda. Queda resignada, però té tanta son que comença a remenar de nou, fins que a sota del seu llit troba el maleït diari que tant li ha costat trobar. Amb tanta felicitat, torna al llit arropada amb el seu diari, tant de plaer té que es pot dormir plácidament sense cap inconvenient i contenta, feliç.
El diari desaparegut, que m'agradaria posar-li de títol "Sense tú no puc dormir". Té com a misteri, no saber ón és aquest diari o llibreta tan misteriosa, amb la qual, la noia de la que parlem no pot dormir, ni pot pensar-hi en una altre cosa que no sigui el seu diari -o llibreta-.
L'historia -es podria dir que- comença amb aquesta noia en el seu llit, un llit gran, ón es podria dormir molt i molt bé,pero ella no pot. No pot. Li falta algúna cosa. Li falla algú en aquest moment. Comença a amoïnar-se sense poder dormir, pensant en que li falta per poder estar més comódament. Hi pensa molt, fins que arriba a una conclusió: Li falta la llibreta!
No sap ón esta, així que comença a buscar-la per tota la habitació sense cap sort. Esgotada per la búsqueda. Queda resignada, però té tanta son que comença a remenar de nou, fins que a sota del seu llit troba el maleït diari que tant li ha costat trobar. Amb tanta felicitat, torna al llit arropada amb el seu diari, tant de plaer té que es pot dormir plácidament sense cap inconvenient i contenta, feliç.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Com mirem? - Roca Umbert.
El format de la fotografia es (.jpg). Està posada horitzontalment. L'iluminació es perfecta, perque es logra veure-ho tot amb plena exactitud. La cadeneta al costat esta posada a pròposit. Esta bé encuadrada perque era l'efecte que volia tenir. 
El format de la fotografia es (.jpg). Aquesta imatge es un forat que hem va cridar l'atenció, té profunditat, bona il.luminació -i es pot veure clarament-. La pintura vermella dels costats, hem va agradar. Donava certesa i realitat. Més les plantetas de dintre del forat.
Aquesta fotografia té un format (.jpg). Té bona il.luminació, es així com volia fer-la. El efecte que volia causar. No té profunditat com es pot veure, esta encuadrada, no obstant a l'esquerra s'hem va anar una mica la punteta, però no rés. Hem va agradar finalment.
El format de la fotografia es (.jpg). Té profunditat d'infinit. Té l'il.luminació que volia trobar en aquesta imatge peculiar. Està molt bé encuadrada perque així, amb aquest efecte es el que volia trobar i ficar.
El format de la fotografia es (.jpg). Té una bona il.luminació, a la dreta té com una mica més de llum i una profunditat exacta en els vidres que estan trencats, o sigui els que es veu la profunditat que té d'haver-hi. Segueix-ho mirant i segueix-ho pensant que a la dreta sembla que vagi amb velocitat per arribar-hi. -A cap lloc-.
El format de la fotografia es (.jpg). Té bona il.luminació, molt bona si hem deixeu-ho dir. Té la profunditat que buscava. I m'encanta el desordre en la fotografia, es tot el que cercava realment. L'encuadre també es el que anava buscant, però clar, una mica de costat, això sí.
El format de la fotografia es (.jpg). Té una bona profunditat, propensa al forat. Hem va sorpendre veure vida dins d'un trist forat, ón es soposa que no deuria d'haver trobat res de nou, res d'imaginari, tampoc es raro per dir-ho d'alguna forma, si nò que hem va agradar. Té una bona il.luminació que el que atrapa més es la vida que esta dins d'aquest forat.
dijous, 8 d’octubre del 2009
A dream within a dream (Un sueño dentro de un sueño) - Edgar Allan Poe.
Take this kiss upon the brow!
And, in parting from you now,
Thus much let me avow.
You are not wrong, who deem
That my days have been a dream;
Yet if hope has flown away
In a night, or in a day,
In a vision, or in none,
Is it therefore the less gone?
All that we see or seem
Is but a dream within a dream.
I stand amid the roar
Of a surf tormented shore,
And I hold within my hand
Grains of the golden sand.
How few! yet how they creep
Through my fingers to the deep,
While I weep -- while I weep!
O God! can I not grasp
Them with a tighter clasp?
O God! can I not save
One from the pitiless wave?
Is all that we see or seem
But a dream within a dream?
***
¡Toma este beso en tu frente!
Y, en el momento de abandonarte,
déjame confesarte lo siguiente:
no te equivocas cuando consideras
que mis días han sido un sueño;
y si la esperanza se ha desvanecido
en una noche o en un día,
en una visión o fuera de ella,
¿es por ello menos ida?
Todo lo que vemos o parecemos
no es más que un sueño en un sueño.
Yo permanezco en el rugido
de una ribera atormentada por las olas,
y aprieto en la mano
granos de arena de oro.
¡Qué pocos y cómo se escurren
entre mis dedos al abismo,
mientras lloro, mientras lloro!
¡Oh Dios!, ¿no puedo yo estrecharlos
con más ceñido puño?
¡Oh, Dios!, ¿no puedo salvar
ni uno, de la despiadada ola?
¿Todo lo que vemos o parecemos
no es más que un sueño dentro de un sueño?
By: Edgar Allan Poe.
And, in parting from you now,
Thus much let me avow.
You are not wrong, who deem
That my days have been a dream;
Yet if hope has flown away
In a night, or in a day,
In a vision, or in none,
Is it therefore the less gone?
All that we see or seem
Is but a dream within a dream.
I stand amid the roar
Of a surf tormented shore,
And I hold within my hand
Grains of the golden sand.
How few! yet how they creep
Through my fingers to the deep,
While I weep -- while I weep!
O God! can I not grasp
Them with a tighter clasp?
O God! can I not save
One from the pitiless wave?
Is all that we see or seem
But a dream within a dream?
***
¡Toma este beso en tu frente!
Y, en el momento de abandonarte,
déjame confesarte lo siguiente:
no te equivocas cuando consideras
que mis días han sido un sueño;
y si la esperanza se ha desvanecido
en una noche o en un día,
en una visión o fuera de ella,
¿es por ello menos ida?
Todo lo que vemos o parecemos
no es más que un sueño en un sueño.
Yo permanezco en el rugido
de una ribera atormentada por las olas,
y aprieto en la mano
granos de arena de oro.
¡Qué pocos y cómo se escurren
entre mis dedos al abismo,
mientras lloro, mientras lloro!
¡Oh Dios!, ¿no puedo yo estrecharlos
con más ceñido puño?
¡Oh, Dios!, ¿no puedo salvar
ni uno, de la despiadada ola?
¿Todo lo que vemos o parecemos
no es más que un sueño dentro de un sueño?
By: Edgar Allan Poe.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Edgar Allan Poe, Una mica d'ell.
Va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, amb el nom d'Edgar Poe.
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos.
Als dos anys de vida, el seu pare abandonà la seva muller, embarassada de nou, i quan va néixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virgínia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan. Amb ells, va viure a Escòcia i Anglaterra (1815-20).
Des dels setze o disset anys començà a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia : Tamerlane and other poems (1827) i Al Aaraf, Tamerlane and minor poems (1829). El 14 de gener de 1832 publicà Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore.
El 1834 es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important, The Raven (El Corb , 1845).
La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, Annabel Lee.
A part de poesia i contes, va escriure també una novel·la, Narrative of Arthur Gordon Pym(1838), un assaig filosòfic, Eureka(1848), i crítica literària i artística. Va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror.
Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos.
Als dos anys de vida, el seu pare abandonà la seva muller, embarassada de nou, i quan va néixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virgínia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan. Amb ells, va viure a Escòcia i Anglaterra (1815-20).
Des dels setze o disset anys començà a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia : Tamerlane and other poems (1827) i Al Aaraf, Tamerlane and minor poems (1829). El 14 de gener de 1832 publicà Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore.
El 1834 es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important, The Raven (El Corb , 1845).
La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, Annabel Lee.
A part de poesia i contes, va escriure també una novel·la, Narrative of Arthur Gordon Pym(1838), un assaig filosòfic, Eureka(1848), i crítica literària i artística. Va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror.
Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
